Un dia senzill de bosc i muntanyes
L’aigua del Flamisell serpenteja la Vall Fosca, els arbres han crescut i algunes branques s’enfilen per la finestra de casa. El silenci dels carrers del poble té un encant que es pot palpar mentre els gats busquen les lloses banyades de sol per reposar forçes.
Aquell matí haviem d’escollir on fariem l’hort, observant la llum del dia vam triar el millor bancal de la finca. Toca preparar la terra i llaurar, però al mig hi havia una planta de botons grocs.
Era la Santolina (Santolina chamaecyparissus) o més coneguda com Espernellac. La vam replantar a l’escala de l’hort perquè així ens acompanyés en els dies llargs de cultiu.
Ara ja han passat uns quants anys d’aquell dia, però recordo el moment de plantar totes les llavors i sentir les mans a la terra. Ho recordo encara més perquè La Santolina representa aquest moment, aquest lloc envoltat de bosc, l’espai on neixen les meves peces de ceràmica i on connecto amb allò que m’inspira.
“La vegetació salvatge dels Pirineus inspira les meves creacions”
Sóc l’Andrea Vives
Des de ben petita he sentit un vincle profund amb la natura.
Els espais com els boscos i les muntanyes m’ajuden a poder expressar sentiments que amb paraules no puc i els faig visibles a través de materials com el fang.
L’argila sempre ha estat present a la meva vida. Des de ben petita ja experimentàvem a les classes de la Xus Montoya, qui va plantar una llavor en mi que amb el temps aniria germinant…
A la Bisbal de l’Empordà amb la Dolors Ros, també van marcar un abans i un després a la relació que tinc amb la ceràmica. Fins a sentir un profund vincle amb la tradició i l’estima a un ofici que he descobert al costat de la Penélope Vallejo i en Dameon Lynn.
Ara tinc el meu petit taller a La Pobla de Segur des d’on creo les meves col·leccions i investigo amb materials i formes relacionades amb la història del Pirineu. També hi faig classes i estic realment feliç de poder transmetre tot allò aprés amb respecte d’un ofici tan bonic com és la terrisseria.
